M6ix7even - Monotonia

Jo de veritat que no sé que polles em passa
Tot el dia fora i ni un peu per casa
Atabalat de toparme amb tantes masses
Però és que només estic bé si m'abraces
Molta merda dins el meu cap
Que m'arrosega fins al fons del mar
Es fa fosc i no trobo la claror
És pel patiment tota aquesta por
Dolors i més dolors que sento dins el pit
No és covid però si quan fallen els amics
Aquells en qui tu més confiaves
Al final te l'han fotut per l'espatlla
Jo no soc de dretes però de dret a la merda
I és per ser sempre un zero a l'esquerra
Jo no vull de ningu dependre però he d'aprendre
A estimarme i somriure
Perquè, som lliures si ens esforcem
Però amb sobreesforç al final cauré
Sobretot he de ser fort ho sé
Però no demanis més del que pot la meva ment
Tants xàfecs a la vida que quasi res m'anima
I és que sento que en pena vaga la meva ànima
Perquè no sóc d'aquí, d'aquest país
Em tenen atrapat sembla el meu fi
Jo voldria volar però estic aterrat
De no saber aterrar al terrat d'aquell bar
Atenc a l'herba ja que ella em destensa
De festa o sense premsa per pensar
En tirar cap endavant superant els mals
Tot i que, mandra em fa perquè negar
Tot això de lluitar una mica em desmotiva
Per les movidas d'aquest nai durant la vida
Algun somni hauré de tenir per ser free
Fred com el gel no vull estar al teu feed
Perquè la fama no em crida pas ami
Jo vull rapejar no el millor com màgic
Simplement la ment descansar
Si escau parar pero si es cau agafar
Fort el braç d'aquell que si em va ajudar
No de tots aquells que m'han abandonat

Written by:
Siset Oliva

Publisher:
Lyrics © O/B/O DistroKid

Lyrics powered by Lyric Find