Biel Martí - MIRANT LA LLUNA

Qui ens hagués dit que arribaríem
A estar tant lluny i enyorats
Sembla que ahir va ser aquell dia
En que els teus plors em van salvar

Però que hi farem això és la vida
I diuen que a mi em toca estudiar
Només quatre anys i ja ho tindríem
Si us plau espera’t a marxar

Quan tothom parla i ningú escolta
Es quan més et trobo a faltar
Però si és de nit i estic jo sola
Mirant la lluna et sé escoltar

Potser algun dia et portaria
A viure amb mi a la ciutat
I així veuries amb alegria
Que he fet amigues de veritat

Et veig pels parcs i m’emociona
Trobar-te lluny però al meu costat
I des d’aquest pis de Barcelona
Et penso i ens trobo a faltar

Quan tothom parla i ningú escolta
Es quan enyoro el teu bordar
Però si és de nit i estic jo sola
Mirant la lluna et sé escoltar

Quan tothom parla i ningú escolta
Es quan més et trobo a faltar
Però si és de nit i estic jo sola
Mirant la lluna et sé escoltar

Written by:
Gabriel Martí

Publisher:
Lyrics © Associació de Suport al Desenvolupament de Projectes Artístics Microscopi

Lyrics powered by Lyric Find