Ivette Nadal and Pascal Comelade - Dadà

Jo mateixa m'havia enderrocat els fonaments,
el pensament i el llenguatge.

Vivia en un etern crit
ple de solitud i fragmentació.

Llavors, amb tan poc sentit,
em vaig sentir empesa
per unes noves regles
contra la puresa
i la bellesa que ens condemna.

Amb seny em canviares
espina per rosa.

I és així com supero l'horitzó
que m'entrebanca;
m'allibero d'un mal univers,
m'ordenes el caos
perquè continua sent caos
però amb un nou gest:
provoques colors
en una vida feta de versos negres.

I a poc a poc em regales
mots espontanis, feliços,
i a poc a poc
em retalles l'infern,

m'hi enganxes el cel,
fas volar clavells,

i per tu, i tu
desperto de nou les meves lletres
per estimar-me.

Written by:
Ivette Nadal, Pascal Comelade

Publisher:
Lyrics © CONCORD MUSIC PUBLISHING LLC

Lyrics powered by Lyric Find